L’Esquirol és la segona agulla més popular del parc, just per darrera del Cavall Bernat. La seva situació més allunyada del camí que puja a la Mola fa que les seves escalades siguin més tranquil·les, però amb una aproximació igualment curta des del mateix aparcament.
En els inicis de l’escalada aquestes agulles captaven l’atenció dels escaladors, ja que no s’hi podia accedir d’una altra manera, i així les primeres escalades es van centrar en trobar la via més fàcil que donés accés als seus cims.
La primera ascensió coneguda a aquesta roca data del 1926, i d’aleshores ençà diversos itineraris s’han traçat a totes les seves cares.
Aquesta agulla compta amb una roca força mediocre, i per això, a diferència del que passa al Cavall Bernat, poques vies afronten obertament les plaques. La majoria dels itineraris ressegueixen les seves fissures, més aviat terroses, amb predomini de l’escalada artificial.
A la cara nord-est es va equipar un curiós itinerari pseudoesportiu, que començava amb preses artificials i, mitjançant una tirolina, creuava i escalava el mur superior de la punta Gallent. En l’actualitat les preses i la tirolina han desaparegut.
Núm | Nom | Grau | Autors | Any | Equipament | Observacions |
![]() |
©2008-2025 Escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. |
condicions d'ús | contacte |